Un cop més, i ja van unes quantes, el Tribunal Suprem, a la seva sentència del passat 15 de setembre de 2021, ha desautoritzat Hisenda en rebatre el criteri aplicat per liquidar l’IRPF dels contribuents amb immobles llogats quan aquests procedeixen d’una herència o donació.
——————————————————————————————————————————-
La controvèrsia es referia a la determinació de l’amortització deduïble quan s’obtenen rendes pel lloguer d’immobles. Aquesta amortització, segons la norma, no pot excedir el 3% del valor més alt entre el cadastral i el cost d’adquisició satisfet. Precisament en aquest darrer radicava l’obstinació d’Hisenda.
La qüestió és que, en la majoria de casos, el cost d’adquisició habitualment és superior al cadastral, però Hisenda, quan l’immoble s’havia obtingut per herència o donació, el limitava a l’import de despeses i tributs pagats per l’adquisició, sense que es pogués tenir en consideració el valor declarat per liquidar l’Impost de Successions i Donacions.
Tot i que alguns Tribunals regionals ja havien mantingut el criteri que ara enarbora el Suprem, Hisenda continuava aplicant el seu propi criteri. Això portava a molts contribuents a haver d’afrontar (pagar o avalar) liquidacions paral·leles i fins i tot sancions. Ara Hisenda no tindrà cap més remei que acatar aquesta sentència i acceptar l’amortització que els ciutadans aplicaven a les seves autoliquidacions, és a dir, el 3% del valor d’adquisició (després de descomptar, això sí, el valor del terra), sense distingir si l’adquisició s’ha donat de forma onerosa (pagant un preu) o lucrativa (per herència o donació).
Tot això porta a la immediata conclusió que els contribuents que, per prudència a les seves declaracions, van aplicar el criteri d’Hisenda per evitar “problemes”, ara podran sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts pels exercicis no prescrits. En canvi, els que van aplicar el criteri “correcte” (ara validat pel Suprem) i Hisenda els hi va practicar liquidació, només podran recuperar el que van pagar de més si el procediment encara continua obert, és a dir, si encara no ha finalitzat la comprovació o si està pendent d’algun recurs.
Tot i que és probable que l’Executiu aprofiti la propera llei amb modificacions fiscals per introduir canvis normatius i evitar així aquesta sentència del Suprem (ho acaba de fer reiteradament al juliol amb la Llei de Lluita contra el Frau), mentrestant val la pena aprofitar la treva que l’Alt Tribunal ha donat al contribuent. Per això, convé revisar quin criteri s’ha aplicat a les declaracions de Renda, com a mínim, de 2017 en endavant.
