Entre altres novetats, es deixen al marge del benefici d’exoneració del passiu insatisfet els deutes d’origen públic (AEAT, TGSS, hisendes locals, etc.), de manera que no podran ser cancel·lades, i es deixa d’exigir de forma obligatòria la mediació, de manera que no acudir-hi no impedirà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet, sempre que el deutor hagi abonat a més dels crèdits contra la massa i privilegiats, el 25 % dels crèdits ordinaris.

El Consell de Ministres va aprovar, el passat 21 de desembre de 2021, el projecte de llei de reforma de la Llei concursal. El 14 de gener de 2022, aquest projecte ha estat publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals, iniciant la seva tramitació parlamentària pel procediment d’urgència i establint termini d’esmenes fins al 9 de febrer de 2022.

L’objectiu d’aquesta nova regulació és transposar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva europea de reestructuració i insolvència. La norma aprofita, a més, per introduir altres reformes en l’àmbit concursal. Segons ha explicat el Govern, es tracta de disposar d’instruments àgils i eficaços que millorin els procediments d’insolvència i facilitin el manteniment d’empreses viables.

En aquest sentit, l’objectiu és escurçar els temps del procés, atorgant així més funcionalitat al mecanisme de la segona oportunitat.

A continuació, procedim a esmentar a grans trets les principals novetats que ofereix la reforma en el marc de la segona oportunitat:

• Es deixen al marge del benefici d’exoneració del passiu insatisfet els deutes d’origen públic (AEAT, TGSS, hisendes locals, etc.), de manera que no podran ser cancel·lades. Es tracta de la novetat que ha plantejat més crítiques per part de la majoria dels especialistes en la matèria, perquè consideren que va en contra de la normativa europea que sí que ho preveu (Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell de 20 de juny de 2019 sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes).

La polèmica no acaba aquí, perquè aquest aspecte entra en total contradicció amb el criteri jurisprudencial del Tribunal Suprem, qui va establir en la sentència 381/2019 de 2 de juliol, que el benefici d’exoneració de crèdits a persones físiques concursades s’aplica també als crèdits de dret públic.

• Es deixa d’exigir de manera obligatòria la mediació, de manera que no acudir-hi no impedirà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet, sempre que el deutor hagi abonat a més dels crèdits contra la massa i privilegiats, el 25 % dels crèdits ordinaris.

• Augmenta la llista de requisits per obtenir la cancel·lació dels deutes, destacant que es requerirà no haver estat condemnat en sentència ferma per delictes que comportin una pena de privació de llibertat superior a tres anys, així com el de no tenir infraccions tributàries, de Seguretat Social o d’ordre social en els últims deu anys des que es presenta la sol·licitud d’exoneració.

• Es podrà concedir l’exoneració al deutor que es troba en situació del “llindar d’exclusió” previst en el Reial decret llei 6/2012 de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, sempre que hagués destinat a aquest efecte una quarta part, o la meitat dels seus ingressos embargables.

Esmentades les principals novetats legislatives que presenta el projecte de reforma de la llei concursal, caldrà esperar al debat a què seran sotmeses al Congrés. En aquest sentit, seran tramitades per la via d’urgència amb la condició d’obtenir la redacció final del text legal com més aviat millor, garantint així la seguretat jurídica suficient perquè el total de professionals del sector puguin atendre l’elevat nombre de sol·licituds de concurs que es presenten cada dia.