Novetats fiscals i laborals en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021

Pressupostos

Amb data 31 de desembre de 2020, es va publicar al BOE la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021, que contempla una sèrie d’importants mesures fiscals, com la pujada de l’impost sobre societats per a grans grups empresarials, limitant les exempcions per dividends i plusvàlues generades per la seva participació en societats filials o la pujada en tres punts de l’IRPF a la base de l’estalvi a partir de 200.000 euros i dos punts l’escala general per a bases superiors a 300.000 euros, i es prorroguen per a 2021 els límits vigents per aplicar el règim d’estimació objectiva (mòduls).

I en l’impost sobre el patrimoni s’introdueix amb vigència indefinida una nova escala estatal de l’impost, però amb una variació respecte a l’existent, solament en l’últim tram de la tarifa, elevant el tipus de gravamen aplicable del 2,5% al 3,5%. Com a l’IVA, d’una banda, s’augmenta del 10 al 21% el tipus per a determinades begudes ensucrades i, d’altra banda, es prorroguen per al període impositiu 2021 els límits per a l’aplicació del règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca. Respecte a altres impostos, el més destacable és que s’apuja al 8% el tipus de gravamen de l’impost sobre la primes d’assegurances que actualment està en el 6%.

També inclou una sèrie de novetats legislatives en matèria laboral i de Seguretat Social, entre les quals es poden destacar que les prestacions contributives pujaran el 0,9% en el 2021 i les no contributives, l’1,8%. La base màxima de cotització es mantindrà en 4.070,10 euros mensuals i la mínima s’incrementarà segons el SMI, i s’inclou la pujada de l’IPREM, modificacions de les aportacions màximes en plans de pensions, el contracte per a la formació dual universitària, l’interès legal dels diners i l’interès de demora per a 2021. A més el Govern no ha inclòs en els PGE per a 2021 la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), en la línia fixada durant els dos anys anteriors, però sí que ho ha recollit en el Reial decret llei 38/2020, de 29 de desembre, congelant-lo per a aquest exercici.

La LPGE 2021 va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE, és a dir l’1 de gener de 2021, si bé s’estableixen regles específiques en alguns casos, tal com s’anirà assenyalant.

A continuació, veurem aquestes i altres mesures fiscals i laborals d’importància incloses en la LPGE 2021.

FISCAL

1. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

1.1 Escala general de l’impost, tipus de gravamen de l’estalvi, escala de retencions i ingressos a compte aplicable als perceptors de rendes del treball i escales aplicables als treballadors desplaçats a territori espanyol: amb efectes des del 1 de gener de 2021 i vigència indefinida, s’afegeix un tram en l’escala general de l’impost per a bases liquidables generals a partir de 300.000 euros amb un tipus de gravamen del 24,50%. La novetat és que s’afegeix un tram per a ingressos superiors a 300.000 € pujant 2 punts percentuals, respectivament. Si no hi hagués escala autonòmica pròpia, el tipus marginal màxim ascendiria al 47% (enfront del 45% que s’aplicava fins al moment).

D’acord amb això, s’introdueix un nou tram per a la base de retenció per rendiments del treball que excedeixi de 300.000 euros, la qual cosa incrementa el tipus de retenció màxim del 45% al 47%.

Així mateix, s’afegeix un tram a l’escala de l’estalvi per a bases liquidables superiors a 200.000 euros amb un tipus de gravamen del 26%.

En línia amb l’anterior, es modifiquen les escales aplicables als treballadors desplaçats a territori espanyol en els següents termes:

a) S’incrementa del 45% al 47% el tipus aplicable a la part de la base liquidable general que excedeixi de 600.000 euros.

b) S’introdueix un nou tram per a la part de la base liquidable d’estalvi que excedeixi de 200.000 euros, que passa del 23% al 26%.

c) Augmenta del 45% al 47% el tipus de retenció aplicable a les retribucions satisfetes per un mateix pagador que excedeixin de 600.000 euros.

1.2 Límits de reducció en la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social: amb efectes des del 1 de gener de 2021 i vigència indefinida, es modifica el límit general amb el qual opera la reducció per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social (plans de pensions, mutualitats de previsió social, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i assegurances de dependència severa o gran dependència), amb una reducció de 8.000 a 2.000 € anuals la quantitat màxima que es pot reduir.

No obstant això, el límit anterior s’incrementarà en 8.000 € (és a dir, fins a 10.000 €), quan l’increment provingui de contribucions empresarials, s’especifica el que es considera com a contribucions empresarials a l’efecte del còmput d’aquest límit: les aportacions pròpies que l’empresari individual realitzi a plans de pensions d’ocupació o a mutualitats de previsió social, dels quals, al seu torn, sigui promotor i partícip o mutualista, així com les que realitzi a plans de previsió social empresarial o assegurances col·lectives de dependència dels quals, al seu torn, sigui prenedor i assegurat.

Es modifiquen d’acord els límits financers d’aportacions i contribucions als sistemes de previsió social.

D’altra banda, es redueix de 2.500 a 1.000 euros el límit anual màxim d’aportacions amb dret a reduccions realitzades als sistemes de previsió social en favor del cònjuge que no obtingui rendiments del treball ni d’activitats econòmiques o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals.

I finalment, es redueix de 8.000 a 2.000 euros el límit anual màxim per al conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacin primes a assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa o de gran dependència a favor d’un mateix contribuent, incloses les del contribuent.

1.3 Pròrroga dels límits excloents del mètode d’estimació objectiva (“mòduls”): es prorroguen per a 2021 els límits establerts per la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016, per als exercicis 2016 i 2017 i prorrogats per a l’exercici 2018 pel Reial decret llei 20/2017, de 29 de desembre; per a l’exercici 2019 pel Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre i per a l’exercici 2020 pel Reial decret llei 18/2019, de 27 de desembre.

Per als exercicis 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021, les magnituds de 150.000 i 75.000 euros queden fixades en 250.000 i 125.000 euros, respectivament. Així mateix, per a aquests exercicis, la magnitud de 150.000 € per a les activitats agrícoles, ramaderes i forestals queda fixada en 250.000 €.

2. IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

2.1 Escala de gravamen: s’estableix la vigència de l’impost de manera indefinida, de manera que no sigui necessari prorrogar-lo any rere any mitjançant una llei, aportant amb això seguretat jurídica sobre aquest impost, i s’incrementa un punt el gravamen de l’últim tram (per a patrimonis superiors a 10.695.996,06 euros), que passa del 2,5% al 3,5%.

En tot cas, no s’ha d’oblidar que aquestes modificacions s’introdueixen en la normativa estatal i que algunes comunitats autònomes han fet ús de les seves potestats normatives, establint bonificacions específiques. Per tant, s’haurà de tenir en compte la normativa específica de la comunitat autònoma de residència.

3. IMPOST SOBRE SOCIETATS

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 1 de gener de 2021, s’introdueixen en la Llei de l’impost sobre societats les següents modificacions (les quals es troben recollides en l’article 65 i en la disposició final trenta primera de la LPGE):

3.1 Limitació en la deduïbilitat de despeses financeres: es modifica la regulació de la limitació en la deduïbilitat de les despeses financeres suprimint l’addició al benefici operatiu dels ingressos financers de participacions en instruments de patrimoni que es corresponguin amb dividends quan el valor d’adquisició d’aquestes participacions sigui superior a 20 milions d’euros.

3.2 Limitació de l’exempció sobre dividends i rendes positives derivades de la transmissió de valors representatius dels fons propis d’entitats residents i no residents en territori espanyol: es modifica la regulació d’aquesta exempció per preveure que les despeses de gestió referides a aquestes participacions no siguin deduïbles del benefici imposable del contribuent, i es fixa que la seva quantia sigui del 5 per cent del dividend o renda positiva obtinguda, de manera que l’import que resultarà exempt serà del 95 per cent d’aquest dividend o renda.

Amb la mateixa finalitat que la modificació anterior i l’adaptació tècnica necessària, es modifica l’article que regula l’eliminació de la doble imposició econòmica internacional en els dividends procedents d’entitats no residents en territori espanyol.

Aquesta regulació és conforme amb la facultat que, d’acord amb el que es disposa en la Directiva 2011/96/UE del Consell, de 30 de novembre, de 2011, relativa al règim fiscal comú aplicable a les societats matrius i filials d’estats membres diferents, conserven els estats membres per preveure que les despeses de gestió referides a la participació en l’entitat filial no siguin deduïbles del benefici imposable de la societat matriu, que es pot fixar a tant alçat sense que, en aquest cas, la seva quantia pugui excedir del 5 per cent dels beneficis distribuïts per la societat filial. Per raons de sistemàtica, aquesta mesura s’ha de projectar sobre aquells altres preceptes de la Llei de l’impost que, així mateix, eliminen la doble imposició en la percepció de dividends o participacions en beneficis i de rendes derivades de la transmissió.

Amb la finalitat de permetre el creixement de les empreses que tinguin un import net del volum de negocis inferior a 40 milions d’euros i que no formin part d’un grup mercantil, aquests contribuents no aplicaran la reducció en l’exempció dels dividends abans assenyalada, durant un període limitat a tres anys, quan procedeixin d’una filial, resident o no en territori espanyol, constituïda amb posterioritat al 1 de gener de 2021.

3.3 Règim transitori de tributació de les participacions amb un valor d’adquisició superior a 20 milions: per altra part, se suprimeix l’exempció i eliminació de la doble imposició internacional en els dividends o participacions en beneficis i en les rendes derivades de la transmissió de les participacions en el capital o en els fons propis d’una entitat el valor d’adquisició de la qual sigui superior a 20 milions d’euros, amb la finalitat de cenyir l’aplicació d’aquestes mesures a les situacions en les quals existeix un percentatge de participació significatiu del 5 per cent, i es regula un règim transitori per un període de cinc anys.

3.4 Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals: es modifica la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals de ficció, animació, documental o producció i exhibició d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals per permetre que els qui participin en el finançament (“finançador”) de l’obra realitzada per un altre contribuent també la puguin aplicar, però establint la incompatibilitat total o parcial entre la deducció de l’un i l’altre.

Els requisits són els següents:

i. El finançador ha d’aportar quantitats en concepte de finançament, per sufragar la totalitat o part dels costos de la producció.

ii. El finançador no adquirirà els drets de propietat intel·lectual o d’una altra índole respecte dels resultats de la producció, la propietat de la qual haurà de ser en tot cas de la productora.

iii. Les aportacions del finançador es podran realitzar en qualsevol fase de la producció fins a l’obtenció del certificat de nacionalitat.

iv. El productor i el finançador han de subscriure un contracte de finançament en el qual es precisin, entre altres, els següents extrems:

· Identitat dels contribuents que participen en la producció.

· Descripció de la producció.

· Pressupost de la producció amb descripció detallada de les despeses i, en particular, de les que es realitzin en territori espanyol.

· Forma de finançament de la producció, especificant separadament les quantitats que aporta el productor, les que aporta el finançador i les que corresponguin a subvencions i altres mesures de suport.

· Les altres qüestions que reglamentàriament s’estableixin.

El reintegrament de les quantitats aportades es realitzarà mitjançant la deducció líquida en quota que s’acordi en el contracte i d’acord amb el que s’estableix en els apartats 1 i 3 de l’article 36 (regulador de la deducció).

v. La deducció pel finançador serà incompatible, totalment o parcial, amb la del productor.

La deducció es calcularà i aplicarà de la següent forma:

· La deducció es calcularà igual que la del productor, però amb el límit resultant de multiplicar el finançament atorgat per 1,20. L’excés podrà ser aplicat pel productor.

· La deducció s’aplicarà anualment, en funció de les aportacions desemborsades en cada període impositiu.

Per tenir dret a la deducció s’hauran de presentar el contracte de finançament i les certificacions que exigeix la norma, mitjançant comunicació a l’Administració tributària, subscrita pel productor i pel finançador, abans de la finalització del període impositiu en què es generi la deducció, en els termes que reglamentàriament s’estableixin.

Finalment, en relació amb els requisits per aplicar la deducció (tant pel productor com pel finançador), i en concret amb la necessitat que la producció obtingui (i) el certificat de nacionalitat i (ii) el certificat que acrediti el caràcter cultural en relació amb el seu contingut, la seva vinculació amb la realitat cultural espanyola o la seva contribució a l’enriquiment de la diversitat cultural de les obres cinematogràfiques que s’exhibeixen a Espanya, la LPGE afegeix que aquests certificats seran vinculants per a l’Administració tributària competent en matèria d’acreditació i aplicació de la deducció i identificació del productor beneficiari, amb independència del moment de la seva emissió.

3.5 Normes comunes aplicables a les deduccions per inversions

L’article 39 de la LIS regula les normes comunes a les deduccions per inversions regulades en el capítol IV del títol VI de la llei:

a) Límit per a l’aplicació de les deduccions: la norma estableix que les deduccions previstes en aquest capítol que s’apliquin en el període impositiu, no poden excedir conjuntament del 25% de la quota íntegra minorada en les deduccions per evitar la doble imposició internacional i en les bonificacions. No obstant això, aquest límit s’eleva al 50% per a les deduccions per R+D+i que es corresponguin amb despeses i inversions efectuades en el període impositiu que excedeixin del 10% de la quota íntegra minorada en les referides deduccions per doble imposició i bonificacions.

Ara s’estén l’aplicació d’aquest límit incrementat també a la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals.

b) Manteniment de les inversions: amb caràcter general, els elements patrimonials afectes a les deduccions han de romandre en funcionament durant un termini de 5 anys, comptats des de la seva adquisició, o bé durant la seva vida útil si aquesta fos inferior a 5 anys. En el cas de béns mobles el termini es redueix a 3 anys o a la seva vida útil si aquesta fos inferior.

S’afegeix ara que, en el cas de produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals, s’entendrà complert aquest requisit si la productora manté el seu percentatge de titularitat de l’obra durant un termini de 3 anys, sense perjudici de la seva facultat per comercialitzar totalment o parcial els seus drets d’explotació a tercers.

4. IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS

S’incorporen les següents modificacions en el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març (LIRNR), amb efecte des de l’entrada en vigor de la LPGE, és a dir el 01-01-2021.

4.1 Extensió de l’exempció d’interessos i guanys de capital als residents en l’Espai Econòmic Europeu

L’article 14.1 c) de la LIRNR preveu que els residents a la Unió Europea apliquin una exempció específica per (i) els interessos i altres rendiments derivats de la cessió a tercers de capitals propis, i per (ii) els guanys patrimonials derivats de la transmissió de béns mobles sense establiment permanent.

No obstant això, i a diferència d’altres exempcions regulades en l’article 14, com les dels apartats h) (dividends matriu-filial), k) (dividends obtinguts per fons de pensions) i l) (dividends obtinguts per certes institucions d’inversió col·lectiva), l’exempció no s’aplicava fins avui als residents en l’Espai Econòmic Europeu (EEE).

La LPGE posa remei a aquesta situació, inclosa també l’exempció als residents a l’EEE, quan existeixi amb els estats pertanyents a aquest un intercanvi d’informació tributària efectiu en els termes previstos en l’apartat 4 de la disposició addicional primera de la Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal (que es preveu que serà modificada per la Llei antifrau).

4.2 Restricció del “requisit de participació mínima” per a l’aplicació de l’exempció per dividends distribuïts a matrius residents a la Unió Europea

En línia amb la modificació apuntada en l’impost sobre societats, s’elimina també la possibilitat que, a l’efecte de l’exempció dels dividends distribuïts a matrius comunitàries regulada en l’article 14.1 h) de la LIRNR, es consideri complert el requisit de participació mínim si el valor d’adquisició és superior a 20 milions d’euros, encara que la participació no arribi al 5%.

No obstant això, per a les participacions adquirides abans del 1 de gener de 2021, s’estableix un règim transitori, per un període de cinc anys (és a dir, fins al període que s’iniciï en 2025), on es permet aplicar la referida exempció sempre que es compleixin els restants requisits previstos en la norma per a això.

5. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

5.1 Lloc de realització de determinades prestacions de serveis: amb efectes des del 01-01-2021, es modifica novament la regla de localització referida a l’explotació o utilització efectiva dels serveis al territori d’aplicació de l’impost prevista en l’article 70.Dos de la LIVA. Fins ara la clàusula de tancament de la utilització o explotació efectiva s’aplica a certs serveis quan, conforme a les regles de localització, no s’entenien realitzats a la Comunitat, però la seva utilització o explotació efectives es realitzen en aquest territori. La novetat és que tampoc s’aplicarà aquesta clàusula de tancament quan aquests serveis no s’entenguin realitzats a Canàries, Ceuta i Melilla.

5.2 Tipus impositius reduïts: amb efectes des del 1 de gener de 2021, s’incrementa al 21% (anteriorment 10%) el tipus de gravamen aplicable a les begudes refrescants, sucs i gasoses amb sucres o edulcorants afegits.

5.3 Pròrroga dels límits per a l’aplicació del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’exercici 2021: d’acord amb el règim transitori referent als límits per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en l’IRPF en els exercicis 2016 a 2021 que acabem de referenciar, es disposa, igualment, una pròrroga per a 2021 del règim transitori establert per als exercicis 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020, relatiu als límits que determinen l’exclusió del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA, on es va elevar la magnitud de 150.000 euros a 250.0000 euros.

Per tant, igual que en l’IRPF per al règim d’estimació objectiva, es prorroguen per a 2021, amb vigència indefinida, els límits per a l’aplicació del règim simplificat (150.000 euros) i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca (250.000 euros).

6. IMPOSTOS ESPECIALS

Amb efectes des del 01-01-2021 i vigència indefinida, s’introdueixen les següents modificacions a la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials.

6.1 Impost sobre hidrocarburs

  • Tipus impositius generals del gasoil per a ús general i del biodièsel per a ús com a carburant: s’eleva de 307 a 345 € el tipus general tant dels gasoils per a ús general com del biodièsel per a ús com a carburant.
  • Devolució parcial pel gasoil d’ús professional: es modifica el tipus de la devolució, que expressat en euros serà el resultat de sumar l’import positiu resultant de restar la quantitat de 306 euros del tipus general (345 €) i l’import positiu resultant de restar la quantitat de 24 euros del tipus especial (72 €), vigents en el moment de generar-se el dret a la devolució.

6.2 Impost especial sobre l’electricitat

  • Exempcions. S’introdueixen dues noves exempcions:
    • L’energia elèctrica consumida en les embarcacions per haver estat generada a bord.
    • L’energia elèctrica subministrada que sigui objecte de compensació amb l’energia horària excedentària, en la modalitat d’autoconsum amb excedents acolliment a compensació, conforme al que s’estableix en el Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica.
  • Base liquidable: reducció: s’estableix una reducció del 100% en la base imposable que serà aplicable sobre la quantitat d’energia subministrada o consumida al transport per ferrocarril.
  • Tipus impositiu mínim: s’estableix per al transport per ferrocarril que el tipus impositiu no pot ser inferior a 0,5 €.

7. IMPOSTOS SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

  • Tipus de gravamen de l’impost sobre les primes d’assegurances: s’incrementa el gravamen del 6% al 8%.

8. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE)

  • Es modifica el títol de l’Agrupació 15 de la Secció Primera de les Tarifes, que queda redactat de la següent forma: “Agrupació 15. Producció, transport, distribució i comercialització d’energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta.”
  • Es modifica el títol del grup 151, de l’Agrupació 15, de la Secció Primera de les Tarifes, que queda redactat de la següent forma “Grup 151. Producció, transport, distribució i comercialització d’energia elèctrica.”
  • S’afegeix un epígraf 151.6, nou, dins del grup 151 de l’Agrupació 15, de la Secció Primera de les Tarifes, amb la següent redacció: “Epígraf 151.6. Comercialització d’energia elèctrica.”
  • S’afegeix un epígraf 661.9, nou, al grup 661, de la Secció Primera de les Tarifes, que queda redactat amb la següent redacció: “Epígraf 661.9. Un altre comerç mixt o integrat en grans superfícies, entenent per tal el realitzat de manera especialitzada en establiments amb una superfície útil per a l’exposició i venda al públic igual o superior als 2.500 m² de productes com ara els relacionats amb el bricolatge i l’equipament de la llar, mobiliari per a la llar i l’oficina, articles electrònics i electrodomèstics, articles per a l’automòbil, articles per a l’esport o d’altres.
  • S’afegeix un nou epígraf 664.2, al grup 664, de la Secció Primera de les Tarifes, amb la següent redacció: “Epígraf 664.2. Punts de recàrrega de vehicles elèctrics.

9. ALTRES NOVETATS TRIBUTÀRIES

9.1 Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD)

S’actualitza en un 2% l’escala de gravamen dels títols i grandeses nobiliaris aplicable en la modalitat d’AJD documents administratius.

9.2 Taxes

  • S’eleva en un 1 per cent l’import a exigir per les de quantia fixa, excepte les que s’hagin creat o actualitzat específicament per normes dictades des del 1 de gener de 2019, a fi d’adequar-lo a l’augment de costos de la prestació o realització dels serveis o activitats pels quals s’exigeixen. No obstant això, es mantenen els imports de les taxes sobre el joc, recollides en el Reial decret llei 16/1977, de 25 de febrer, pel qual es regulen els aspectes penals, administratius i fiscals dels jocs de sort, envit o atzar i apostes.
  • Les taxes exigibles per la Prefectura Central de Trànsit s’ajustaran, una vegada aplicat el coeficient anteriorment indicat, al cèntim d’euro immediat superior o inferior segons resulti més pròxim, quan l’import originat de l’aplicació consti de tres decimals.
  • Es manté amb caràcter general la quantificació dels paràmetres necessaris per determinar l’import de la taxa per reserva del domini públic radioelèctric.
  • En l’àmbit de les taxes ferroviàries, s’actualitzen les taxes per llicència d’empresa ferroviària, per atorgament d’autorització de seguretat i certificat de seguretat, per homologació de centres, certificació d’entitats i material rodant, atorgament de títols i autoritzacions d’entrada en servei i per la prestació de serveis i realització d’activitats en matèria de seguretat ferroviària.
  • També es mantenen les quanties bàsiques de les taxes portuàries. S’estableixen les bonificacions i els coeficients correctors aplicables als ports d’interès general a les taxes d’ocupació, del vaixell, del passatge i de la mercaderia, així com els coeficients correctors d’aplicació a la tarifa fixa de recepció de deixalles generades per vaixells, d’acord amb el que es disposa en el text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre.

9.2 Indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM)

Es fixen les seves quanties per a 2021 que es veuen incrementades respecte a anys anteriors i són les següents: a) diari, 18,83 €, b) mensual, 564,90 €, c) anual, 6.778,80 €, i d) en els supòsits en què la referència al salari mínim interprofessional (SMI) ha estat substituïda per la referència a l’IPREM serà de 7.908,60 € quan les normes es refereixin al SMI en còmput anual, tret que excloguessin expressament les pagues extraordinàries; en aquest cas, la quantia serà de 6.778,80 €.

LABORAL

1. Bases i tipus de cotització a la Seguretat Social, desocupació i protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional

El més destacable és la congelació de la base màxima de cotització a la Seguretat Social.

El topall màxim de la base de cotització en tots els règims queda fixat en 4.070,10 euros/mensuals (o 135,67 euros diaris) a partir del 1 de gener de 2021.

El topall mínim és l’import del salari mínim interprofessional vigent, incrementat en un sisè. Les bases mínimes s’incrementaran des del mateix 1 de gener, per tant, en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional.

Es mantenen els tipus de cotització per contingències comunes i hores extraordinàries.

També es mantenen els beneficis dels treballadors autònoms, treballadors agraris i empleats de llar, entre altres col·lectius. Entre altres particularitats:

  • Es fixa la base mínima de cotització pels treballadors autònoms que en algun moment de l’any 2020 i de manera simultània hagin tingut contractat al seu servei un nombre de treballadors per compte d’altri igual o superior a deu, en 1.214,10 euros mensuals, aplicable a partir del 1 de gener de 2021.
  • A més, al RETA es mantenen les bases i tipus de cotització, a excepció dels de contingències professionals (que pugen de l’1,1% a l’1,30%) i els de cessament d’activitat (del 0,8% al 0,9%), segons va estipular el RDL 28/2020.
  • Per als treballadors empleats de la llar, les bases s’incrementaran en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional. No hi ha canvis en les bonificacions i reduccions de quotes socials.

D’altra banda, i en l’àmbit del País Basc, per als membres del Cos de l’Ertzaintza es fixa un tipus de cotització addicional del 10,60% (8,84% a càrrec de l’empresa, i 1,76% per al treballador).

2. Pensions

Es revaloritzen les pensions contributives amb el percentatge del 0,9%, de previsió de l’IPC i les pensions no contributives -jubilació i invalidesa- a l’1,8% (doble d’aquesta previsió).

Per tant, s’ha suspès l’aplicació del sistema de revaloració de les pensions de Seguretat Social i de classes passives.

La despesa de la política de pensions augmenta en 5.085 milions d’euros. L’increment és del 3,2%, la qual cosa representa un 38% del total de la despesa del pressupost consolidat.

En conseqüència, es manté per a 2021 el poder adquisitiu dels pensionistes, que rebran abans del 1 d’abril de 2022 i en un únic pagament una quantitat equivalent a la diferència entre la pensió percebuda en 2021 i la que hagués correspost d’haver aplicat a l’import de la pensió vigent a 31 de desembre de 2020 un increment percentual igual al valor mitjà dels increments percentuals interanuals de l’IPC dels mesos de desembre de 2020 a novembre de 2021.

El límit d’ingressos per percebre els complements per mínims es fixa en 7.707 euros/any (uns 1.283 euros més anuals si hi ha cònjuge a càrrec).

El complement per habitatge s’ha establert en 525 euros/any.

Les pensions de l’extingit SOVI es fixen en 6.183,80 euros/any.

D’altra banda, l’import de les pensions reconegudes a familiars de morts com a conseqüència de la Guerra Civil no podrà ser inferior, per a 2021, a la quantia mínima de les pensions de viduïtat de més grans de 65 anys en el sistema de la Seguretat Social, excepte per a pensions d’orfandat en favor d’orfes no incapacitats causades per personal no funcionari.

També es fixen pensions per a excombatents mutilats de la zona republicana i els seus familiars, i mutilats civils de guerra.

S’estableixen els límits de l’assenyalament inicial de les pensions públiques, que s’estableixen en 2.707,49 euros/mes, sense perjudici de les pagues extraordinàries.

Es contemplen també les quanties de les prestacions familiars, així com l’assignació econòmica i el límit d’ingressos anuals per a beneficiaris que, d’acord amb les disposicions transitòries de l’ingrés mínim vital, mantinguin o recuperin el dret a l’assignació econòmica per cada fill menor de 18 anys o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%.

Així mateix, a partir del 1 de gener es fixen quanties per als subsidis econòmics per a persones amb discapacitat: garantia d’ingressos mínims, ajuda de tercera persona, i mobilitat i compensació per despeses de transport, així com les de les pensions assistencials, que seran objecte de revisió periòdica.

Les prestacions de gran invalidesa del règim especial de les forces armades també s’incrementen en el 0,9%.

També cal destacar la cotització en supòsits de compatibilitat de jubilació i feina, i s’estipula una cotització especial de solidaritat del 9% sobre la base de cotització per contingències comunes, no computable a l’efecte de prestacions, que es distribuirà entre ells, a càrrec de l’empresari el 7% i del treballador el 2%.

3. Moratòria en el pagament de les quotes amb la Seguretat Social

Les empreses i els treballadors per compte propi inclosos en qualsevol règim de la Seguretat Social, sempre que es trobin al corrent en les seves obligacions amb la Seguretat Social i no tinguessin un altre ajornament en vigor, podran sol·licitar a través de l’ajornament regulat en aquest article, directament o a través dels seus autoritzats per actuar a través del sistema de remissió electrònica de dades en l’àmbit de la Seguretat Social (Sistema RED), la moratòria en el pagament de les quotes amb la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta la meritació de la qual tingui lloc entre els mesos de desembre de 2020 i febrer de 2021, en el cas d’empreses, i entre els mesos de gener a març de 2021 en el cas de treballadors autònoms. Aquest ajornament s’ajustarà als termes i condicions establerts amb caràcter general a la normativa de Seguretat Social, amb les següents particularitats:

a) Serà aplicable un interès del 0,5%, en lloc del previst en l’art. 23.5 de la Llei General de la Seguretat Social.

b) Les sol·licituds d’ajornament s’hauran d’efectuar abans del transcurs dels deu primers dies naturals de cadascun dels terminis reglamentaris d’ingrés corresponents a les quotes reportades abans assenyalades.

c) L’ajornament es concedirà mitjançant una única resolució, amb independència dels mesos que comprengui, s’amortitzarà mitjançant pagaments mensuals i determinarà un termini d’amortització de 4 mesos per cada mensualitat sol·licitada, sense que excedeixi en total de 12 mensualitats. El primer pagament es produirà a partir del mes següent des que s’hagi dictat.

d) La sol·licitud d’aquest ajornament determinarà que el deutor sigui considerat al corrent de les seves obligacions amb la Seguretat Social, respecte a les quotes afectades per aquest, fins que es dicti la corresponent resolució.

4. Contracte per a la formació dual universitària

Es dóna nova redacció a l’article 11 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, introduint un nou apartat 3 que contempla el contracte per a la formació dual universitària. Aquest contracte es formalitzarà en el marc dels convenis de cooperació educativa subscrits per les universitats amb les entitats col·laboradores i tindrà per objecte la qualificació professional dels estudiants universitaris a través d’un règim d’alternança d’activitat laboral retribuïda en una empresa amb activitat formativa rebuda en el marc de la seva formació universitària, per afavorir una major relació entre aquest i la formació i l’aprenentatge del treballador.

La norma preveu el desenvolupament reglamentari del sistema d’impartició i les característiques de la formació i dels aspectes relacionats amb el finançament de l’activitat formativa i amb la retribució del treballador contractat, que es fixarà en proporció al temps de treball efectiu, d’acord amb el que s’estableix en conveni col·lectiu, sense que en cap cas sigui inferior al salari mínim interprofessional. L’acció protectora de la Seguretat Social del treballador contractat per a la formació dual universitària comprendrà totes les contingències protegibles i prestacions, inclosa la desocupació i la cobertura del Fons de Garantia Salarial.

5. Indemnitzacions a càrrec del Fons de Garantia Salarial (FOGASA)

S’introdueixen modificacions de l’Estatut dels Treballadors en relació amb el FOGASA, amb una nova redacció a l’article 33, pel qual aquest organisme assumeix les indemnitzacions reconegudes per sentència, acte, acte de conciliació judicial o resolució administrativa a causa d’acomiadament o extinció dels contractes de treball conforme als articles 50, 51, 52, 40.1 i 41.3 d’aquesta llei, i d’extinció de contractes conforme als articles 181 i 182 del Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal, així com les indemnitzacions per extinció de contractes temporals o de durada determinada en els casos que legalment procedeixin, en tots els casos amb el límit màxim d’una anualitat, i de 9 mensualitats en el cas de l’article 41.3 de l’ET, sense que el salari diari pugui excedir del doble del SMI, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries.

6. Aportacions i contribucions empresarials anuals màximes als plans de pensions

Es modifica el text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, de tal forma que es preveu que el total de les aportacions i contribucions empresarials anuals màximes als plans de pensions no podrà excedir de 2.000 euros. Aquest límit s’incrementarà en 8.000 euros, sempre que aquest increment provingui de contribucions empresarials. Les aportacions pròpies que l’empresari individual realitzi a plans de pensions d’ús dels quals, al seu torn, sigui promotor i partícip, es consideraran com a contribucions empresarials, a l’efecte del còmput d’aquest límit.

En el termini màxim de 12 mesos, el Govern presentarà un projecte de llei que atribuirà a l’Administració General de l’Estat capacitat legal per a la promoció de fons de pensions públics d’ocupació. Seran de caràcter obert en relació amb els processos d’inversió desenvolupats, de manera que es podran adscriure els plans de pensions del sistema d’ús d’aportació definida per a la jubilació que així ho estableixin en les seves especificacions i, per defecte, els plans de pensions de la modalitat d’ocupació que no determinin un fons de pensions específic concret.

7. IPREM

Es determina l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) per a 2021

a) L’IPREM diari, 18,83 euros.

b) L’IPREM mensual, 564,90 euros.

c) L’IPREM anual, 6.778,80 euros.

8. Tipus d’interès legal dels diners i de demora

El tipus d’interès legal dels diners es manté en el 3,00%, i el de demora en el 3,75%.

9. Contractes fixos discontinus en els sectors de turisme i comerç i hostaleria vinculats a l’activitat turística

Amb la necessitat d’acompanyar l’expansió del sector del turisme i sectors que s’hi vinculen amb mesures de suport a la contractació, s’estableixen mesures de suport a la prolongació del període d’activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus en els sectors de turisme i comerç i hostaleria vinculats a l’activitat turística.

Amb efectes des del 1 de gener de 2021 i vigència indefinida, les empreses, excloses les pertanyents al sector públic, dedicades a activitats enquadrades en els sectors de turisme, així com els de comerç i hostaleria, sempre que es trobin vinculats a aquest sector del turisme, que generin activitat productiva en els mesos de febrer, març i novembre de cada any i que iniciïn i/o mantinguin en alta durant aquests mesos l’ocupació dels treballadors amb contractes de caràcter fix discontinu, podran aplicar una bonificació en aquests mesos del 50 per cent de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, així com pels conceptes de recaptació conjunta de desocupació, FOGASA i formació professional d’aquests treballadors.

10. Bonificació canvi de lloc de treball per risc durant l’embaràs o durant la lactància natural

Es manté, amb vigència indefinida, la bonificació del 50 per cent en la cotització empresarial en els supòsits de canvi de lloc de treball per risc durant l’embaràs o durant la lactància natural, així com en els supòsits de malaltia professional.

11. Integració de llacunes de cotització en les pensions de jubilació d’autònoms i treballadors agraris

El Govern iniciarà, com més aviat millor, els treballs i consultes necessaris per emprendre les reformes normatives que suprimeixin la situació discriminatòria que sofreixen autònoms i treballadors agraris, inclosos els assalariats, respecte de la integració de llacunes de cotització, quan aquesta obligació no existeix, a l’efecte del càlcul de la pensió de jubilació aplicades en el règim general, implantant per a aquests els mateixos mecanismes o els equivalents als previstos per a la integració de llacunes de cotització en el règim general de la Seguretat Social.

12. Crèdit de formació professional per a l’ocupació

Les empreses que cotitzen per la contingència de formació professional disposaran d’un crèdit per a la formació dels seus treballadors d’acord amb el que s’estableix en l’article 9 de la Llei 30/2015, de 9 de setembre, que resultarà d’aplicar a la quantia ingressada per l’empresa en concepte de formació professional durant l’any 2020 el percentatge de bonificació que, en funció de la mida de les empreses, s’estableix a continuació:

a) Empreses de 6 a 9 treballadors: 100 per cent.

b) De 10 a 49 treballadors: 75 per cent.

c) De 50 a 249 treballadors: 60 per cent.

d) De 250 treballadors o més: 50 per cent.

Les empreses d’1 a 5 treballadors disposaran d’un crèdit de bonificació per empresa de 420 euros, en lloc d’un percentatge. Així mateix, es podran beneficiar d’un crèdit de formació, en els termes establerts en la citada normativa, les empreses que durant l’any 2021 obrin nous centres de treball, així com les empreses de nova creació, quan incorporin a la seva plantilla nous treballadors. En aquests supòsits les empreses disposaran d’un crèdit de bonificacions que el seu import resultarà d’aplicar al nombre de treballadors de nova incorporació la quantia de 65 euros.

Les empreses que durant l’any 2021 concedeixin permisos individuals de formació als seus treballadors disposaran d’un crèdit de bonificacions per a formació addicional al crèdit anual que els correspondria de conformitat amb el que s’estableix en el paràgraf primer d’aquest apartat, per l’import que resulti d’aplicar els criteris determinats per la normativa aplicable. El crèdit addicional assignat al conjunt de les empreses que concedeixin els citats permisos no podrà superar el 5 per cent del crèdit establert en el pressupost del Servei Públic d’Ocupació Estatal per al finançament de les bonificacions en les cotitzacions de la Seguretat Social per formació professional per a l’ocupació.

13. Suspensió del sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals per disminució de la sinistralitat laboral (DA 127a LPGE 2021)

Se suspèn l’aplicació del sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que hagin disminuït de manera considerable la sinistralitat laboral, prevista en el Reial decret 231/2017, de 10 de març, per a les cotitzacions que es generin durant l’any 2021. Aquesta suspensió s’estendrà fins que el Govern procedeixi a la reforma del reial decret esmentat, que s’haurà de produir al llarg de l’any 2021.

14. Congelació del salari mínim interprofessional (SMI)

De la mateixa manera és interessant recordar que la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2021 ha omès la regulació del SMI per a 2021, després de la pròrroga amb caràcter temporal del salari mínim interprofessional per a 2020 realitzada pel Reial decret llei 38/2020, de 29 de desembre.

En concret, la disposició addicional sisena del Reial decret llei 38/2020 prorroga la vigència del Reial decret 231/2020, de 4 de febrer, pel qual es fixa el SMI per a 2020, fins que s’aprovi el reial decret pel qual es fixi el corresponent a 2021 en el marc del diàleg social, en els termes establerts en aquell, i d’acord amb el que es preveu en el article 27 de l’Estatut dels Treballadors.

Newsletter

Subscriu-te per rebre les nostres últimes actualitzacions a la teva safata d’entrada!

ELS MÉS DESTACATS