Al BOE del dia 9 de novembre, i amb efectes des del 10 de novembre de 2021, s’ha publicat el Reial decret llei 26/2021 pel qual s’adapta el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals a la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) respecte de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. La norma no té efectes retroactius, per la qual cosa l’impost no sembla que es pugui exigir a fets imposables reportats des del 26 d’octubre fins al 9 de novembre de 2021. Per calcular la base imposable s’aplicarà sobre el valor cadastral del terreny uns coeficients que s’actualitzaran cada any. No obstant això, si la plusvàlua real del terreny és menor, és la que s’utilitzarà com a base. A més, no s’haurà de pagar l’impost si en la transmissió es produeix una pèrdua.
El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre (BOE de 9 de novembre i amb efectes des del 10 de novembre de 2021) amb el qual s’adapta el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals a la jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (conegut també, com la plusvàlua municipal). Amb la reforma legal es garanteix la constitucionalitat del tribut, s’ofereix seguretat jurídica als contribuents i certitud als ajuntaments. El Govern, amb aquesta reforma, restableix l’exigibilitat de l’impost, que havia quedat en suspens amb la sentència del Tribunal Constitucional del passat 26 d’octubre, atès que havia deixat un buit normatiu per a la determinació de la base imposable, la qual cosa impedia la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d’aquest tribut. El Reial decret llei 26/2021 aprovat, per tant, evita el risc que els ajuntaments sofreixin una disminució dels seus recursos, incrementin el seu nivell de dèficit o vegin deteriorats els serveis que presten als ciutadans. Així mateix, la norma delimita el buit legal que podria haver provocat distorsions en el mercat immobiliari, en poder haver-se convertit aquesta circumstància en un incentiu per accelerar operacions immobiliàries que esquivessin la tributació. Què és l’impost de plusvàlua municipal? L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), com es denomina oficialment, grava els guanys obtinguts per la venda, o recepció en forma d’herència o donació, d’un immoble en funció de la revaloració del terreny en el qual s’assenta. Els contribuents tenen trenta dies per saldar comptes amb Hisenda.
En el cas d’operacions realitzades en terminis inferiors a un any des de l’adquisició, s’hauran de computar els mesos complets de tinença de l’immoble.
Els coeficients seran actualitzats anualment mitjançant una norma de rang legal, tenint en compte l’evolució del mercat immobiliari. Si després d’aquesta actualització els coeficients de les ordenances fiscals són superiors als màxims indicats anteriorment, s’aplicaran aquests últims fins que es corregeixi l’excés en l’ordenança fiscal.
Finalment, s’estableix la possibilitat que els ajuntaments puguin acordar, als exclusius efectes de determinar la base imposable, una rebaixa de fins al 15 % del valor cadastral del sòl, a fi d’adaptar l’import del tribut a la realitat de cada municipi.
b. Estimació directa (plusvàlua real)
Si, a instàncies del subjecte passiu, es constatés que l’increment de valor, determinat per la diferència entre els valors del terreny en les dates de transmissió i adquisició, és inferior al determinat pel mètode objectiu, es prendrà com a base aquest increment. Aquests valors podran ser objecte de comprovació pels ajuntaments.
A aquest efecte, s’hauran d’aplicar les regles següents:
El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre (BOE de 9 de novembre i amb efectes des del 10 de novembre de 2021) amb el qual s’adapta el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals a la jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (conegut també, com la plusvàlua municipal). Amb la reforma legal es garanteix la constitucionalitat del tribut, s’ofereix seguretat jurídica als contribuents i certitud als ajuntaments. El Govern, amb aquesta reforma, restableix l’exigibilitat de l’impost, que havia quedat en suspens amb la sentència del Tribunal Constitucional del passat 26 d’octubre, atès que havia deixat un buit normatiu per a la determinació de la base imposable, la qual cosa impedia la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d’aquest tribut. El Reial decret llei 26/2021 aprovat, per tant, evita el risc que els ajuntaments sofreixin una disminució dels seus recursos, incrementin el seu nivell de dèficit o vegin deteriorats els serveis que presten als ciutadans. Així mateix, la norma delimita el buit legal que podria haver provocat distorsions en el mercat immobiliari, en poder haver-se convertit aquesta circumstància en un incentiu per accelerar operacions immobiliàries que esquivessin la tributació. Què és l’impost de plusvàlua municipal? L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), com es denomina oficialment, grava els guanys obtinguts per la venda, o recepció en forma d’herència o donació, d’un immoble en funció de la revaloració del terreny en el qual s’assenta. Els contribuents tenen trenta dies per saldar comptes amb Hisenda.
- És un impost local, la recaptació del qual correspon als ajuntaments.
- Es regula en els articles 104 a 110 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.
- Fet imposable: l’increment del valor que experimentin els terrenys i es posi de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat dels terrenys per qualsevol títol o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi, limitatiu del domini, sobre els terrenys esmentats.
- Base imposable: fins ara es determinava multiplicant el valor del terreny en la data de meritació (valor cadastral del sòl en la data de transmissió) pel nombre d’anys de la seva permanència en el patrimoni del transmitent i pel percentatge fixat per l’ajuntament dins dels límits establerts en la llei.
Periodo de generación | Coeficiente |
Inferior a 1 año | 0,14 |
1 año | 0,13 |
2 años | 0,15 |
3 años | 0,16 |
4 años | 0,17 |
5 años | 0,17 |
6 años | 0,16 |
7 años | 0,12 |
8 años | 0,10 |
9 años | 0,09 |
10 años | 0,08 |
11 años | 0,08 |
12 años | 0,08 |
13 años | 0,08 |
14 años | 0,10 |
15 años | 0,12 |
16 años | 0,16 |
17 años | 0,20 |
18 años | 0,26 |
19 años | 0,36 |
Igual o superior a 20 años | 0,45 |
- En el cas de béns immobles en els quals hi hagi tant sòl com construcció, la diferència entre el preu de transmissió i el d’adquisició del sòl s’obtindrà aplicant la proporció que representa el valor cadastral del sòl sobre el valor cadastral total.
- Com a valor de transmissió o d’adquisició es prendrà el més gran entre el que consti en el títol que documenti l’operació (o el declarat en l’impost sobre successions i donacions en cas de transmissions lucratives) o el comprovat, si és el cas, per l’Administració Tributària.