La Cambra de Comerç ha reduït la seva estimació de creixement per a Catalunya al 2024 a un 1.8%. Tanmateix, al 2023 s’espera que l’economia catalana creixi un 2.3%, impulsada pel sector exterior i la disminució dels preus de l’energia.
L’augment constant de les taxes d’interès i la desacceleració econòmica a la zona euro indiquen un creixement més lent a Catalunya el 2024. Tot i que els costos de finançament estan augmentant a causa de les taxes d’interès més altes, la salut financera de les empreses ajuda a mantenir en nivells moderats el nombre d’empreses en fallida.
L’informe revisa a l’alça les perspectives de creixement per al 2023 en un 2.3%, impulsat per un primer semestre dinàmic. No obstant això, les perspectives per al 2024 són menys positives, amb un creixement esperat del 1.8%, cinc dècimes menys que l’estimació anterior de juliol. Els factors clau darrere de la desacceleració al 2024 inclouen:
- Una inflació que persisteix alta
- Augment en els preus del petroli
- La desacceleració econòmica a la zona euro, la qual afectarà les exportacions i el turisme estranger.
Al 2023, el sector exterior, la recuperació del turisme estranger (gràfic) i la inversió pública (gràfic), especialment en infraestructura, impulsaran l’economia catalana. Malgrat això, la inversió productiva mostra senyals de desacceleració a causa de les taxes d’interès més altes, el que podria afectar la productivitat en el futur.
La inflació subjacent, que no inclou els productes energètics, mostra senyals d’estancament en nivells elevats, en part a causa d’una tendència a l’alça dels costos laborals.
La Cambra de Comerç ha reduït la seva previsió d’inflació anual per a Catalunya en 2023, passant del 3,6% al 3,3%, a causa d’una moderació dels preus més intensa del que s’esperava durant l’estiu. No obstant això, ha revisat a l’alça la previsió per al 2024, portant-la al 3,9%, que són vuit dècimes més que a juliol. Els motius darrere d’aquest canvi són:
- L’augment en el preu del petroli, amb una incertesa creixent en els pròxims mesos a causa de tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà.
- La persistència elevada de la inflació descartant els productes energètics (gràfic), amb una tendència a la baixa però encara en nivells molt alts.
- L’augment sostenible dels costos laborals per hora treballada efectiva (gràfic), el que podria dificultar el procés de desinflació en els pròxims trimestres.
La persistència de la inflació subjacent fa pensar que les taxes d’interès augmentaran més del que es preveia. Això tindrà un impacte negatiu en el creixement econòmic de Catalunya el 2024.
L’estancament de l’activitat econòmica a la zona euro i l’efecte cada vegada més notable dels tipus d’interès en indicadors de demanda interna com el consum de les llars, la inversió productiva o les hipoteques per a la compra d’habitatges fan preveure que l’economia es mourà més lentament en els propers trimestres. Això significa que el creixement econòmic de Catalunya serà d’un 1,8% el 2024, cinc dècimes menys del que es preveia fa poc.
La raó principal d’aquesta disminució és que les exportacions no creixeran tan ràpid com s’esperava, ja que el seu creixement serà només una mica més alt que les importacions. Això es deu principalment a un empitjorament inesperat del creixement econòmic a la zona euro, la qual cosa afecta les exportacions de Catalunya i el turisme estranger. Finalment, aquesta revisió a la baixa també frenarà la creació de llocs de treball, especialment en el sector turístic.
La pujada dels tipus d’interès dificulta l’accés al finançament, però l’elevada solvència de les empreses permet sostenir el descens de la morositat empresarial
La política monetària restrictiva a la zona euro ha implicat un important encariment del nou finançament empresarial, amb un fort enduriment de les condicions d’accés al crèdit. Com a conseqüència, han caigut tant la demanda com les noves operacions crèdit (gràfic).
No obstant, el notable procés de despalanquejament de les empreses des de la crisi financera ha permès que el pes de la càrrega financera de les empreses es mantingui en nivells moderats. En conseqüència, no s’observa un repunt de la morositat empresarial, i tant els procediments concursals com la dissolució d’empreses es mantenen en nivells similars als de la mitjana històrica (gràfic).
En conclusió, tot i que no es pot parlar encara d’un impacte negatiu important de l’augment de tipus sobre els resultats i la solvència de les empreses considerades en conjunt, gràcies al desendeutament assolit en el passat, la problemàtica és molt diferent per sectors i per dimensions d’empresa.
