Quan un empresari s’acosta a l’edat de jubilació, poden sorgir-li dubtes sobre com ha de finalitzar la relació laboral que li uneix als seus empleats.
En aquells casos en els quals l’empresari és autònom persona física, és a dir, no està constituït en Societat Mercantil, li és aplicable el que es preveu en l’article 49.1.c) de l’Estatut dels Treballadors, el qual disposa que els treballadors tindran dret a l’abonament d’una quantitat equivalent a un mes de salari per la jubilació de l’empresari.
No obstant això, quan es tracta d’un autònom constituït en Societat Limitada Unipersonal, no li és aplicable aquest apartat, sinó que haurà de seguir els tràmits previstos en l’art. 51 de l’Estatut per extinció de la personalitat jurídica de l’empresa.
Això, que a priori pot semblar discriminatori, ja que al cap i a la fi l’extinció dels contractes laborals també es produeix per jubilació del soci i administrador únic, té la seva raó de ser en què les Societats de Capital tenen personalitat jurídica pròpia diferent de la de l’empresari, i per això, s’ha de procedir a la seva dissolució i liquidació d’acord amb la Llei de Societats de Capital, i els cessaments per aquest motiu es regeixen per les normes relatives a les de l’acomiadament objectiu o col·lectiu.
Cal tenir especial compte amb les normes i les previsions disposades per als acomiadaments objectius, perquè si no es compleixen, les conseqüències econòmiques poden ser molt greus per a l’empresari. Ja que si aquest procedeix a extingir els contractes dels seus empleats per jubilació indemnitzant amb un mes de salari, quan procedeix aplicar un acomiadament objectiu, l’ocupador pot enfrontar-se a la declaració d’improcedència dels referits acomiadaments, i fins i tot al fet que aquests siguin declarats nuls, quan el nombre de cessaments superi els llindars previstos en la Llei per als acomiadaments col·lectius.
Aquest article ha sigut extraigut de UNIVE.