Com afectaran les prestacions pel COVID-19 a la Renda 2020?

Amb independència de la modalitat d’ERTO (reducció de jornada i/o suspensió d’ocupació), la prestació percebuda per ERTO té la consideració de rendiments del treball, i té conseqüències importants perquè pot afectar l’obligació de presentar la declaració de l’IRPF, ja que el contribuent passa a tenir dos pagadors (l’empresa i el SEPE), amb la consegüent disminució del límit econòmic que determina l’obligació de declarar. El mateix hem de dir respecte de la prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms.


Tots aquells treballadors que s’hagin vist afectats per un expedient de regulació d’ocupació temporal (ERTO) derivat de la crisi sanitària del coronavirus SARS-CoV-2 hauran de tenir en compte les conseqüències fiscals que aquesta situació extraordinària pot tenir en la seva pròxima declaració de la renda de l’exercici 2020, que haurem de presentar entre l’abril i el juny de l’any que ve. El mateix hem de dir de la prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms

1. Prestacions percebudes com a conseqüència d’un ERTO

D’acord amb una Nota aclaridora de l’AEAT, aquestes prestacions es qualifiquen de rendiment del treball subjecte a gravamen. No estan exemptes de l’IRPF.

A més, moltes persones que no estaven obligades a presentar declaració de la renda ara podrien estar-ho.

La prestació rebuda pel SEPE figurarà com si fos un pagador més, tal com indica la Direcció General de Tributs (DGT) en la consulta vinculant V1378-17, a l’hora de fer la declaració de la renda, amb la qual cosa, el treballador afectat per un ERTO durant la crisi del coronavirus haurà tingut dos pagadors: la seva empresa i el SEPE.

En conseqüència, si un contribuent ha obtingut durant l’exercici 2020 rendiments del treball de dos pagadors diferents:

  • Si l’import percebut del segon i la resta de pagadors no supera els 1.500 euros, no hi haurà l’obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments del treball no supera els 22.000 euros.
  • Si l’import percebut del segon i la resta de pagadors supera els 1.500 euros, no hi haurà l’obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments del treball percebuts en l’exercici no supera els 14.000 euros.

A això cal sumar-hi el fet que les prestacions abonades pel SEPE quasi que no tenen retenció pel que amb tota probabilitat el resultat de les declaracions serien a ingressar. El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) informa en el seu web que la retenció serà mínima o fins i tot inexistent: “Per la dinàmica de l’abonament de prestacions en períodes de suspensió de relacions laborals per procediment de regulació d’ocupació, és poc probable la retenció a compte en concepte d’IRPF, atès que els imports previstos de prestació no arriben al mínim obligatori exigit per les normes tributàries per a l’aplicació de retenció”.

Per evitar-ho, el treballador pot sol·licitar un augment del tipus de retenció a la seva empresa si ja s’ha reincorporat al seu lloc de treball o al SEPE en cas de continuar en l’ERTO.

Convé recordar també les regles d’imputació temporal contingudes en l’art. 14 de la LIRPF, que estableix com a regla general per als rendiments del treball la seva imputació al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor.

No obstant això, i com ha estat succeint, no tots els treballadors han cobrat l’ERTO quan ho havien de fer sinó que el seu cobrament ha sofert una certa demora, i és possible que bona part, encara que s’hagués hagut de percebre el 2020, s’aboni el 2021. En aquests casos, resultarà d’aplicació la regla especial continguda en l’art. 14.2.b) de la LIRPF en virtut de la qual quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què van ser exigibles, s’imputaran a aquests. Això suposarà que el treballador hagi de presentar, si escau, una declaració complementària al període en què s’haguessin hagut de satisfer els rendiments, sense recàrrec ni interessos de demora ni cap recàrrec.

Una altra possibilitat que ens podem trobar és la d’impugnació de l’ERTO per part del treballador (no està conforme amb la seva quantia, discuteix el seu dret a l’obtenció de la prestació, etc.). En aquests casos, en aplicació de la regla especial continguda en l’art. 14.2.a) de la LIRPF, quan no s’hagués satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o quantia, els imports no satisfets s’imputaran al període impositiu en què adquireixi fermesa.

Finalment, també ens podem trobar davant la possibilitat que per sentència judicial es declari la nul·litat de l’ERTO, i que el treballador hagi percebut la prestació per desocupació que ha esdevingut indeguda, per la qual cosa s’ha de procedir a la seva devolució. Aquesta situació té incidència en la declaració de l’impost corresponent als exercicis en el qual es van declarar com a ingrés, i no en la declaració corresponent a l’exercici en què la devolució es materialitzi.

Així, la regularització de la situació tributària corresponent als imports declarats i indegudament percebuts, caldria efectuar-la instant el treballador la rectificació de les autoliquidacions dels períodes impositius en què es van incloure aquells imports, seguint el procediment establert en l’art. 120 de la LGT.

2. Prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms

Com en la prestació “ordinària” per cessament d’activitat dels autònoms, la prestació extraordinària per cessament d’activitat és una prestació del sistema de protecció de desocupació; segons l’art. 17.1.b) de la LIRF, les prestacions per desocupació es qualifiquen de rendiments del treball.

Encara que el seu origen estigui en l’activitat econòmica de l’autònom, no es tracta d’un ingrés inherent a ella i per tant no es pot qualificar d’un rendiment d’activitats econòmiques. En conseqüència, aquesta prestació no s’ha d’incloure com un ingrés més del trimestre en el model 130 de pagament fraccionat de l’IRPF.

Encara no se sap si el Ministeri d’Hisenda reconsiderarà aquesta situació, que pot plantejar algun tipus d’exempció a rendiments obtinguts per ajuts a autònoms afectats per la COVID-19, encara que de moment no hi res que indiqui que sigui així.

3. Mesures fiscals de les comunitats autònomes

Sense perjudici del comentat anteriorment, cal tenir present i estar atents a les possibles mesures que cada comunitat autònoma hagi aprovat o aprovin en el futur per pal·liar aquests efectes en l’IRPF.

Així per exemple, a Catalunya s’ha aprovat el Decret llei 36/2020, de 3 de novembre, pel qual es crea una nova deducció en la quota de l’IRPF per als treballadors afectats per ERTO o acomiadats el 2020.

En concret, i amb efectes des del 1 de gener de 2020, s’estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica de l’IRPF, per l’import que resulti de restar de la quota íntegra autonòmica la quota íntegra estatal, sempre que la diferència sigui positiva. La deducció serà aplicable per aquells contribuents que, com a conseqüència de tenir més d’un pagador de rendiments del treball, resultin obligats a presentar la declaració de l’impost. S’estima que aquesta mesura podria beneficiar unes 250.000 persones a Catalunya.

Aquesta deducció no resultarà aplicable als contribuents que s’hagin acollit o es puguin acollir al procediment especial de retencions aplicable a contribuents perceptors de prestacions passives.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin