El final de la discriminación de los no residentes respecto al impuesto de sucesiones en España

[:ca]La potestat legislativa de les diferents comunitats autònomes arriba a diferents àmbits, entre els quals es troben els impostos. Per exemple, tot i que hi hagi una llei comú (llei estatal) sobre l’Impost de Successions i Donacions (ISD) aprovada pel Congrés, cada comunitat ha adoptat lleis i decrets que han augmentat els avantatges fiscals i han reduït les càrregues impositives respecte la lley estatal. Això implica que existeixen disset regulacions diferents que depenen del lloc de residència del testador o el donatari. La discriminació es produïa quan el testador o donatari vivien fora d’Espanya, sempre que els béns estiguessin situats a Espanya o els subjectes passius vivien a Espanya. Aquests no es podien beneficiar de cap regulació autonòmica i es veien obligats a calcular les quotes de l’impost segons la llei estatal, cosa que comportava quotes més elevades i per tant una clara discriminació dels no residents.

L’any 2014, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va determinar que els diferents tractaments de l’impost constituïen una restricció a la lliure circulació de capitals. És per això que el Congrés va aprovar una modificació de la llei estatal per adequar la llei sobre l’ISD a las directrius de la Unió Europea. De fet, la modificació permetia als no residents aplicar la regulació autonòmica, amb més avantatges fiscals que la llei estatal, però només si eren residents en un altre país de la Unió Europea.

Aquest any 2018, dues sentències del Tribunal Suprem van establir que el tractament fiscal per a no residents encara violava les directrius de la Unió Europea. Per això, tots els no residents obligats a l’impost ja poden aplicar les reduccions fiscals regionals, la qual cosa significa la fi de la discriminació i la possibilitat de reclamar la devolució de les quotes satisfetes al passat.

Com a conclusió, s’ha de tenir en compte que, a més d’aplicar la nova interpretació a futures herències i donacions, és important destacar que Hisenda ha de tornar les quotes pagades durant el període legal, és a dir, els darrers quatre anys. Per aconseguir que tornin les quotes més els interessos de demora (aproximadament del 4%) el no resident ha de presentar la reclamació emparant-se en les sentències anteriors. Actualment, per la gran quantitat de reclamacions, Hisenda triga entre un i dos anys per ingressar la devolució.

Victor de Castro Esteller

Advocat fiscalista

LinkedIn

Publicat a XLNC Magazine[:en]Spain is divided into several regions with their own regulation in many issues, also in taxes. For instance, there is a common law (federal law) for Inheritance and Donations Tax (IDT) approved by the federal Parliament. Additionally, all the regions have adopted statutes that reduced the taxation. It implies that there are seventeen different regulations depending on the residence of the testator or the donee. The discrimination emerged if the testator or the donee lived abroad of Spain, when some assets were located in Spain or when the tax payers lived in Spain. The tax payers were not able to apply any regional regulation and they were obliged to calculate tax quotas taking into account the federal law. It determined higher tax quotas and a clear discrimination for those tax-payers.

In 2014, a judgement from the Court of Justice of the European Union declared that the different tax treatment jeopardized the free movement of capital. As a consequence, the Spanish Parliament approved a modification of the federal law in order to suit the IDT rules to the EU guidelines. In fact, the modification allowed to non-resident people to apply regional laws –with many tax reliefs– instead of federal law, but only if they were resident in other EU countries.

In 2018, two judgements from the Spanish Supreme Court stated that EU guidelines are still violated by the tax treatment for non EU resident people. Therefore, all the tax payers are already able to apply the regional tax reliefs. It means the definitive end to the discrimination and opens the door to claim the refund of the tax quotas paid in the past.

Wrapping up, beyond the application of the new interpretation to the future inheritances and donations, it is important to highlight that the tax quotas paid within the statutory limitation period (the last 4 years) must be refunded by the Treasury. To get the refund plus delay interest (around 4% per year), the taxpayer should submit a claim based on the abovementioned judgements. Nowadays, taking into consideration the huge number of claims, the Treasury spends between one and two years to issue the refund.

 

Victor de Castro Esteller

Tax Lawyer

LinkedIn

Published in XLNC Magazine[:es]La potestad legislativa de las diferentes Comunidades Autónomas alcanza varias materias, entre las que se incluyen los impuestos. Así, por ejemplo, aunque exista una Ley estatal sobre el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones (ISD) aprobada por el Congreso de los Diputados, cada Comunidad Autónoma ha adoptado leyes y decretos que han aumentado los beneficios fiscales de este impuesto, reduciendo la carga impositiva respecto de la Ley estatal. Esto implica que existen diecisiete regulaciones diferentes que dependen del lugar de residencia del testador o del donatario. La discriminación tenía lugar cuando el testador o el donante vivían fuera de España, siempre y cuando los bienes estaban situados en España o los sujetos pasivos vivían en España. Estos últimos no podían beneficiarse de ninguna regulación autonómica y se veían obligados a calcular las cuotas del impuesto según la Ley estatal, lo que provocaba cuotas más elevadas y, por tanto, una clara discriminación hacia los no residentes.

En el año 2014, una sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) determinó que los diferentes tratamientos del ISD constituían una restricción a la libre circulación de capitales. Como consecuencia, el Congreso aprobó una modificación de la Ley estatal para adecuar el ISD a las directrices de la Unión Europea. La modificación permitió a los no residentes aplicar la regulación autonómica –con mayores beneficios fiscales que la estatal– pero únicamente si eran residentes en otro país de la Unión Europea.

Ahora, en 2018, dos sentencias del Tribunal Supremo han establecido que el tratamiento fiscal para no residentes aún violaba las directrices de la Unión Europea. Por eso, todos los no residentes sujetos al ISD ya pueden aplicar las reducciones autonómicas, lo que ha significado el final de la discriminación y ha abierto la puerta a reclamar la devolución de las cuotas satisfechas en el pasado.

A modo de conclusión, hay que tener en cuenta que, además de aplicar la nueva interpretación en futuras herencias y donaciones, es importante subrayar que Hacienda deberá devolver las cuotas pagadas durante el período legal, es decir, los últimos cuatro años. Para conseguir esta devolución de cuotas e intereses de demora (aproximadamente el 4% anual), el no residente debe presentar una reclamación amparándose en las sentencias anteriores. Actualmente, por el gran número de reclamaciones, Hacienda está tardando entre uno y dos años en proceder a la devolución.

Victor de Castro Esteller

Abogado fiscalista

LinkedIn

Publicado en XLNC Magazine[:]

Newsletter

Subscriu-te per rebre les nostres últimes actualitzacions a la teva safata d’entrada!

ELS MÉS DESTACATS